28 d'Octubre, 2011
Internet, la crisi i el veto al tabac ofeguen bingos i escurabutxaques
. Calculen que aquest any les recaptacions baixaran entre el 25% i el 30%
. Els empresaris afirmen que la nova norma sanitària ha donat el toc de gràcia al sector
No és simplement que existeixi un consens, i que els representants del sector del bingo, del sector dels casinos i del sector de les escurabutxaques estiguin d'acord que han arribat a un punt final, al caire del precipici, sinó que descriuen tots amb les mateixes paraules la situació i diuen que és una espècie de conjura, gairebé una conspiració, i fins i tot han encunyat frases per definir el drama: un diu que «és com el que té tots els gossos flacs i amb puces», un altre assegura que el que els cau a sobre és la «tempesta perfecta». La llista dels ingredients del xàfec comença per una sèrie de factors «interns» o «estructurals», passa, per descomptat, per la crisi global i la competència del joc on line, i desemboca invariablement en el gran satan, el pitjor i el més perniciós de tots els elements confabulats: la llei contra el tabac.
«Ja arrossegàvem molts problemes, aquesta és la veritat, però la prohibició de fumar ha acabat de matar-nos -explica Fernando Henar, president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions d'Empresaris del Joc de Bingo (CEJ)-. El 70% dels jugadors de bingo són fumadors, de manera que no crec que exageri si dic que estem entre els sectors més afectats per la llei».
UN DESCENS CONTINUAT / Segons l'informe del joc a Espanya que anualment publica el Ministeri d'Interior, el volum de negoci de tots els jocs de gestió privada ha patit un descens continuat en els últims anys (més marcat des del 2008, quan es va iniciar la crisi). L'estadística oficial sobre la incidència de la llei del tabac en el sector quedarà consignada en l'informe de l'any que ve (l'últim disponible és el del 2010), però de moment no hi ha ni un sol representant del gremi que no consideri estocada o cop de gràcia la llei en qüestió.
«El tema del tabac ha acabat d'enfonsar-nos -assegura Jaume Sanahuja, president del Grupo MGA (propietari, entre altres, dels salons recreatius Golden Park)-. L'any passat estàvem en descensos de recaptació del 20% i pensàvem que ja havíem tocat fons, però el tabac ha influït entre un 15% i un 20% més». Javier Miró, secretari general a Catalunya de l'Associació Nacional d'Empresaris de Màquines Recreatives (Andemar), ho formula d'aquesta manera: «Si abans les recaptacions estaven experimentant baixades notables, amb la llei del tabac ha sigut increïble»; i el xifra, aquest increïble, d'aquesta manera: «Ja teníem un descens d'entre el 15% i el 20%, que aquest any s'ha desplaçat entre el 25% i el 30%».
Tenint com té, segons aquestes declaracions, conseqüències ruïnoses, la llei antitabac no és sinó un ingredient de la tempesta. Els bingos, els casinos, els salons recreatius i les màquines escurabutxaques estan patint al mateix temps (i com qualsevol altre sector) l'envestida de la crisi econòmica, i també, des de fa un temps, la competència ferotge, i diuen que deslleial, dels jocs on line. «No ens importa que hi hagi un nou competidor mentre jugui amb les mateixes regles -manifesta Henar-, però per descomptat no és el cas: ells arriben amb una oferta modernitzada, i gràcies a la recent llei del joc, ja aprovada, tenen una fiscalitat més bona, poden publicitar els seus productes... No ens sembla gaire just».
A LA RUÏNA I MALVIVINT / Les queixes del president de la CEJ entronquen directament amb els factors «estructurals» que ja afectaven el sector des de fa temps; els ingredients de base de la tempesta. Segons Eduardo Antoja, president d'honor d'Euromat (que vindria a ser el lobby del sector a Brussel·les), aquests factors són tres o quatre: la rigidesa de les regulacions («perquè ens entenguem: l'empresari del joc és més un expenedor que un gestor»), el veto a la publicitat («no pots sortejar un televisor pels 10 anys d'un casino, et multen»), i l'elevada fiscalitat («no queden diners ni per donar bons premis ni per al negoci»). «I amb tot això ja lidiàvem abans de la crisi i de la llei antitabac».
En resum, no hi ha sinó mals auguris, sentències contundents, poca esperança. «Dels 125 salons recreatius que hi ha a Catalunya, 100 estan a la ruïna i 25 estan malvivint», explica Sanahuja. «Si l'economia del país no remunta, i no sembla que hagi de fer-ho, l'any que ve serà la catàstrofe», asegura Miró. «O aquest negoci es regula d'una altra forma -afirma Henar- o tendeix a desaparèixer». El missatge és per a les administracions: les úniques que tenen poders contra el monstre.
Font: El Periódico